El procés que té lloc al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme garantitza un tractament dels residus totalment respectuós amb el medi i la salut de les persones.

Tant la planta de RESTA com la Planta de Recuperació Energètica, a través de la seva corresponent autorització ambiental respectivament, compleixen tots els requeriments legals fixats per les Administracions competents.

Pel que fa a la valorització energètica, la Directiva 2000/76/CE, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus, estableix els requeriments mediambientals i els límits màxims d’emissions d’aquesta activitat. La nova Directiva d’Emissions Industrials incorpora algunes modificacions en aquesta regulació, reforçant el paper de les Millors Tècniques Disponibles (MTD).

 

La transposició de la Directiva 2000/76/CE es va materialitzar a Espanya en el Real Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus. Aquest ha estat derogat pel RD 815/2013, de 18 d'octubre, pel que s'aprova el Reglament d'emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

Les emissions es mesuren de forma contínua, mantenint‑se les mesures periòdiques únicament per a metalls pesats (excepte Hg en continu) i dioxines i furans. 

Pel que fa a les emissions de dioxines i furans, el límit és de 0,1 ng/Nm3. Les plantes catalanes no només compleixen amb aquest límit, sinó que les seves emissions reals es situen, des d’anys abans a l’entrada en vigor dels nous límits (desembre 2005), molt per sota d’aquest valor (habitualment entre 10 i 100 vegades per sota). 

Es poden consultar les emissions en l’apartat “ Resultats analítics” del directori de la pàgina web.

A més a més del control exhaustiu de les emissions, es realitza a través d'un laboratori aliè homologat el control diari de les immissions ‑aire ambiental‑ en dues estacions de control situades prop de la planta. 

Així, els extrictes sistemes de depuració de gasos existents al Centre es mostren totalment efectius per a aconseguir sense dificultats tècniques els nivells de qualitat ambiental ‑emissions i immissions‑ establerts legalment. 

Des de l'any 1995 i fins l'actualitat s’han realitzat a la incineradora de Mataró vuit fases de l’estudi de monitorització biològica “Evolució dels nivells de dioxines (PCDD), furans (PCDF), policlorats bifenils (PCB) i metalls pesants (Pb, Cd, Cr, Hg, Ni, As) a les poblacions de Mataró i Arenys de Mar”, elaborades per la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme. A partir de la VI fase de l'estudi es va incorporar també controls en llet materna de dones de Mataró. 

Els resultats dels diferents grups de població estudiats (exposats, controls i treballadors de la incineradora) mostren que no hi ha cap relació entre les concentracions de contaminants i la proximitat a la incineradora.

Addicionalment a la continuïtat de l’estudi de monitorització biològica que engegà el Consorci al 1995, per a la VI fase d’aquest estudi i fins a l'actualitat s'han realitzat a la incineradora de Mataró tres fases de l'estudi de monitorització ambiental “Evolució dels nivells de dioxines (PCDD), furans (PCDF), policlorats bifenils (PCB) i metalls pesants (Pb, Cd, Cr, Hg, Ni, As) a les poblacions de Mataró i Arenys de Mar, i Avaluació dels riscos per a la salut de la població, derivats a l'exposició de l'activitat de la planta", elaborades per l’empresa LABSAME S.L. (nova denominació de l’empresa TecnITox Solutions S.L. adscrita a la Universitat Rovira i Virgili).

Els resultats de les diverses fases mostren la inexistència de riscos significatius per a la salut pública derivats del funcionament de la instal·lació.